Temptejant amb la professió

Què és el més sobtant que us ha passat aquesta setmana? Us heu trobat un euro pel carrer? (No mentiu, això ja no passa!) Us heu trobat algú conegut? Heu perdut quelcom important? Heu obert la nevera per segon cop en mig minut i miraculosament hi havia res de nou? Bah, res comparat amb el que ens ha passat als estudiants de periodisme de la Pompeu.
Perquè, ja em perdonareu, però crec que no hi ha res més impactant que se'ns presenti un professor amb un "Ola k ase?" i instants més tard ens enviï a tots al carrer a buscar notícies "fresques" tot al·legant que havíem estat nosaltres qui havíem dit que volíem ser periodistes. Que no us ho creieu? Doncs, és cert! I són les coses que fa en Carles Singla a uns atemorits estudiants de 1r de periodisme el primer dia de Fonaments del Periodisme -l'assignatura que ell imparteix-. 
Doncs bé, així va anar la cosa: 16:05 de la tarda d'un calorós dimecres 25 de setembre. Teníem una hora. 80 estudiants de periodisme voltant pels carrers de Poblenou a la recerca de la notícia més curiosa que hagués passat al barri recentment (i, amb el handycap que no podíem parlar de la reinauguració dels Encants, LA notícia del dia!) D'aquesta manera tan peculiar va ser com vaig poder redactar la que podríem dir que és la primera notícia com a "periodista" (o, si més no, com a P del mot "periodista"). 

Inauguració d'un "Kids&Us" per a adults
L'empresa "Kids&Us School of English" obrirà al Poblenou -dos locals més enllà de la que ja disposa al C/Llacuna per a infants- una escola d'anglès; però, aquest cop per adults. Així ens ho va fer saber l'encarregada de les tardes, la senyora Marta a qui vam adreçar-nos, curiosament, per informar-nos sobre un altre tema. El que ens interessava conèixer era l'impacte de la crisi en les escoles d'idiomes (i, en especial, en una com "Kids&Us" que no només compta amb seus arreu de Catalunya; sinó que també n'ha obert a Itàlia, Bèlgica i França). 
El fet és que l'escola, no només havia notat una baixada en el nombre d'inscrits sinó que, com molt bé ens va explicar, van haver de prendre la "mesura extraordinària" d'obrir aquesta nova seu arrel de la gran demanda que havien rebut per part d'un bon nombre d'adults (pares o no dels infants que ja hi estaven matriculats) per tal de fer-hi un curs. 
Ella mateixa ens comenta que "és totalment comprensible que els adults vulguin assolir un bon nivell d'anglès, totalment necessari avui dia"; i encara més a la zona: el 22@ ( i tot el barri de Poblenou) està replè de multinacionals; fet que comporta que els seus treballadors necessitin i vulguin dominar a la perfecció la "lingua franca" del s.XXI. 
Tot i que en  desconeixem la data oficial d'obertura, la sra. Marta ens va assegurar que seria ben d'hora perquè calia que els adults "es posessin d'immediat les piles, com els nens". 


Crec que no hi ha una millor manera de "trencar el gel" amb els alumnes nous: ensenyant-los, des de bon principi, què és ser periodista i com costa exercir aquesta professió perquè, com tots sabem molt bé -i sinó, ja ho vam aprendre prou dimecres- les notícies no cauen del cel i ha de ser el periodista qui -carregat d'energia i amb un bolígraf i un paper a la mà-, les ha d'anar a cercar. 
Espero i desitjo que aquesta assignatura m'aporti tot allò que vull, i en especial, el coratge i les eines necessàries per esdevenir una periodista i una persona de profit!

HOLA! (al més pur estil del '92)

Benvinguts i benvigudes!!
Inauguro oficialment -sí, això va de veritat,eh?- aquest blog en què se suposa que hi hauré de publicar un munt de coses, un poti-poti d'allò que s'esdevingui a la meva vida (tant a nivell acadèmic com personal). 
En aquesta primera entrada simplement em vull donar a conèixer: em dic Mariona Folguera Blasco, tinc 17 anys (ep, però només fins d'aquí 5 dies!) i estudio 1r de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. 
I ara tots direu: "Periodisme? Però si avui dia no té cap sortida!! La premsa en paper està morta i qualsevol penja el que li ve de gust a Internet (i sinó, mireu la memorable noia dels "quereseres"...bé, millor no recordem aquell tràgic vídeo). Però, sabeu que us dic? Sabeu què dic a totes les persones encoratjadores que m'animen a fer una carrera "amb sortida"? 
-NO SÉ SI VIURE PAS DEL PERIODISME PERÒ ÉS EL QUE M'AGRADA I ÉS EL QUE VULL ESTUDIAR. 
I, per què? Perquè m'agrada comunicar: m'agrada saber què pensa la gent, conèixer opinions (compartint-les o dissentint-hi; tant se val!), compartir allò de què m'assabento o allò que m'expliquen, comparar i contrastar fonts, explicar el que vull i quan vull; en fi, sóc una apassionada d'aquest món tan caòtic i a què molts ja han posat el cartell de "en venta o traspàs". 
I sí, potser sí que no té "massa sortida"; però, aviam qui és el guapo (com diria "Manel") que em diu què té sortida avui dia? Què? Qui? Ningú? Doncs, el que deia: faré allò que m'agradi perquè, un cop sigui a la cua de l'atur -perquè sé que irremeiablement hi hauré de passar una temporadeta- podré dir que sóc aquí, sí, com tothom però amb un paper entre les mans que dirà que he complert el meu somni: llicenciar-me en periodisme. 

Hauré complert, d'aquí 4 anys espero, el meu "dream" -com també volia fer Martin Luther King-.
PS: No sé si ben bé m'he acabat de donar a conèixer; però crec que he deixat una cosa ben clara: penso lluitar pel que vull.
#MarionaDixit