El perfil de la setmana

La noia Bond que no vol ser vella

“La dama del cinema britànic´”: la dona que no es llegeix mai els guions cinematogràfics sinó que prefereix que li llegeixin per captar tots els matisos i aplicar-los a la seva interpretació. Aquesta és Judi Dench. Encara que ara ja hagi d’usar aquesta tàctica obligatòriament per culpa d’una malaltia que li ha fet perdre la visió, les seves interpretacions no s’han vist afectades. Així ho ha sabut veure l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques que l’ha nominada a l’Oscar com a millor actriu per la seva interpretació a Philomena. Una nominació més per l’estatueta d’or, i ja en són set.

El seu primer Oscar, com a actriu de repartiment, el va aconseguir l’any 1998 amb un dels papers més curts de la història del cinema en rebre aquest guardó: només li van caldre 8 minuts fent de reina Isabel I d’Anglaterra a Shakespeare in Love. La seva filiació amb el món shakespearià es va iniciar amb el seu debut teatral l’any 1951 a l’Old Vic, un teatre londinenc en què encarnà l’Ofèlia de Hamlet. La passió per l’autor anglès la va dur a unir-se 10 anys després a la Royal Shakespeare Company, una de les més il·lustres companyies de teatre britànic, i a escriure fins i tot el pròleg del llibre Shakespeare for Dummies.

Haver trepitjat tota mena d’escenaris i platós arreu del Regne Unit va permetre que aconseguís interpretar un dels papers més cobejats entre els actors britànics: ser la primera dirigent femenina de l’MI6, l’agència secreta de les pel·lícules de James Bond. Dench va dotar el personatge de tal autoritarisme que ja l’ha interpretat, des del primer cop l’any 1995 i a suggeriment de Pierce Brosnan, en set ocasions.

Mentre que l’Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i la Televisió va veure ràpidament el talent en la jove de York, l’Academy Awards va trigar més i totes les nominacions que ha rebut per guanyar un Oscar han estat a partir dels 63 anys. Ni això ni el problema que suposa la seva ceguesa –que ha causat que no pogués llegir el seu darrer paper a la gran pantalla- la faran retirar-se perquè no se sent vella: “a casa meva he prohibit que em diguin aquesta paraula tan grollera”, reconeix.

Les interpretacions de Dench en les diferents disciplines - cinema, televisió i teatre, el seu espai preferit- són diverses i n’hi ha per tots els gustos. La crítica ha decidit posar punt i final a la seva carrera amb aquesta pel·lícula; però el seu esperit lluitador dictarà si tornarem a veure Bond dirigit per la dona de mirada fèrria. El temps dirà. 

La crònica esportiva

Tot i que el partit és el de la setmana passada contra el Manchester City, m'he decidit a penjar-la. Ara bé, no sé quan durarà aquí!:)

Posseir no és sinònim d’aconseguir

Qualsevol assumpte s’ha de saber resoldre sempre d’una manera profitosa. No es poden deixar portes obertes per tal que res pugui desmuntar els esquemes amb què es compta i això és el que hauria d’haver fet el Barça aquesta nit contra la revelació de la Lliga de Campions d’aquest any: el Manchester City. Els blaugranes han guanyat; però amb un joc poc incisiu en què han deixat espais als rivals que, per coses del destí, els “celestes” no han sabut aprofitat.

Un partit més en la línia en què el Barça, darrerament, està malacostumant els aficionats; que, indignats, acudeixen menys a l’estadi. Els de Tata Martino han tingut de nou la possessió de la pilota (68%) però els hi ha mancat la definició necessària per poder transformar aquesta bona estadística en un fet real, tangible i, al cap i a la fi el que donarà el bitllet per a Lisboa: els gols.

Victor Valdés ha tornat a treure les castanyes del foc als blaugranes en el minut 75 quan ha pogut parar un molt bon xut de l’ex del València, David Silva. La temporada que ve, els blaugranes el trobaran a faltar. Un problemàtic Dani Alves ha volgut redimir-se de l’enorme pèrdua de pilotes que ha comès al llarg del partit amb l’encoratjador gol final; però les penitències consisteixen en fer més, molt més.

Després de les poques ocasions que ha tingut el Barça al llarg de la primera part en què ho han intentat Alexis o Xavi, qui ha cregut que el seu equip marcaria de córner davant d’uns jugadors que fan 1’88m de mitjana, ha arribat un cop més l’ajut diví. La puça ha aconseguit al minut 53 el primer gol del partit arrel d’un penal amb polèmica provocat per l’ex de l’Atlètic de Madrid, Demichelis que ha estat expulsat. Messi ha enganyat Hart i l’ha picat pel centre, tot desconcertant el porter que pensava que l’argentí repetiria la tàctica usada contra el València i el dirigiria a la banda dreta.

Manuel Pellegrini ha volgut seguir una tàctica amb firma Mourinho: intentar que el rival no marqués cap gol fora de casa ja que en l’average total de l’eliminatòria aquest valdria per dos, i facilitar la feina al seu equip a qui només li hagués calgut fer-ne un al Camp Nou per fer una passa més rumb a l’anhelada final. L’estratègia no li ha funcionat i tot i que els jugadors han tingut ocasions de marcar, com la de Negredo al minut 43 o la del bosnià Dzek al 87, amb el segon gol blaugrana l’equip ha desistit i s’ha desfet.

Tot i comptar amb Alexis en l’alineació inicial, el canvi d’aquest per Neymar i no per Pedro, qui a diferència del brasiler defensa i pressiona; la lentitud reactiva de Cesc i l’espessor en el joc de Xavi, a qui li calen molts minuts més de rodatge, els de Tata Martino han guanyat 0-2 al camp del Manchester City. El resultat pot fer pensar que l’eliminatòria ja està guanyada però veient les sorpreses que ha donat aquest equip anglès, que va vèncer el FC Bayern München de Pep Guardiola, més val no comprar el bitllet direcció Portugal. Això no s’ha acabat.