Reinventant la història...

“Un petó d’amor sincer desperta una jove del coma a què havia estat induïda”

Ahir al vespre una jove, de qui la família no ha volgut revelar el nom, va despertar després d’haver estat 15 anys en un coma que li varen induir des de l’Hospital Clínic d’EnsomniLàndia. Els metges, que encara no s’expliquen com un jove la va despertar amb un simple petó als llavis, han fet saber als mitjans que ja no tenien cap esperança en recuperar la noia però que la mantenien en vida perquè així ho desitjava la família. Els seus 7 germans han explicat als mitjans, a través d’un comunicat, que es negaven a acceptar que la seva “estimada germana” hagués mort i que sabien que “tard o d’hora, despertaria”.

Els fets van ocórrer sobre dos de 9 d’ahir al vespre quan el jove, avituallat amb una capa i una espasa- “al més pur estil medieval”, com ha apuntat una infermera- va aparèixer a l’habitació de la noia i, sense pensar-s’ho ni un moment i davant l’astorament dels germans, la va besar. La noia, a l’instant, va recuperar la consciència, com si res hagués passat.

A hores d’ara, els metges encara li fan proves per poder aconseguir una explicació científica a aquest fet; aparentment, paranormal. Els germans però, estan convençuts que “ha estat cosa del destí i que això havia de passar”.

La pacient de 30 anys va quedar inconscient un matí després que els seus germans marxessin a treballar  i ella quedés tota sola; moment en què una vella va aprofitar per entrar d’amagatotis a casa de la família i la va obligar, a contracor, a menjar una poma enverinada. Per sort, la noia només en va menjar una part; motiu pel qual va quedar inconscient i no va morir a l’acte. La policia mai va poder esbrinar qui era la dona gran.

La jove ha declarat que està eternament agraïda al noi i que, per ella, s’ha convertit en el seu “príncep blau, aquell que apareixia en tots els contes infantils”. 

El fet tant aparentment senzill de convertir un conte en notícia és, sincerament, de tot menys senzill. Un conte com la "Blancaneus" -que tots coneixem i hem sentit en infinitat d'ocasions- esdevé un curiós cas mèdic, de llibre vaja en què entra en joc un obscur poder màgic que, realment, només es pot entendre si encara creus en els Reis Mags i vas de la mà dels pares pel carrer.

Tot i així, és agradable haver de fer aquesta mena de feines perquè recuperen la part més infantil i pura de cadascun; i és que, a qui no li ha agradat haver de tornar a pensar en aquests contes?; i alhora, obliguen a posar-nos en pràctica les tècniques que ens estant intentant ensenyar des de la facultat.

Així que, què més puc demanar? Mesclar la millor etapa de la meva vida amb el meu somni de ser periodista és, quasi bé, com el que es relata en aquests contes: d'ensomni!!

#MarionaDixit